Dijous Gras o dijous Llardós comença el Carnaval amb l’Arribo, quant el Rei Carnestoltes arriba per proclamar el seu regne de disbauxa i
excessos. Aquest dia la tradició a Catalunya diu que hi ha que menjar botifarra d’ou i Coca de Llardons El Carnaval conclourà el dimecres de Cendra, quan, pels excessos d’aquests dies, mora el rei Carnestoltes. Després d’enterrar-lo i llegir el seu testament, es mengen sardines. És quasi una setmana en la que el Rei és Carnestoltes i els excessos alimentaris, la disbauxa i les disfresses tenen lloc. Just després començament la Quaresma, quant tothom ha de fer bondat fins el Diumenge de Rams.
La festa de Carnaval prové de les tradicions paganes, quant es passejava un vaixell a dalt d’un carro per la ciutat “carrus navalis”, però Carnestoltes, el nom del Rei, ve del llatí “carnis cualis” i significa “carns prohibides” fent referència a la prohibició de menjar carn durant els quaranta dies de la Quaresma.
El Carnaval es celebra a molts llocs. Són ben conegut els de Rio de Janeiro (Brasil), el de les illes Canàries o el de Venècia, cada un amb el seu estil. El que no tothom coneix és que al segle XVII, un dels Carnestoltes més famosos d’Europa era el de Barcelona.
Hi ha escrits que parlen de la festa a Catalunya el 1333, però el personatge del Rei del Carnestoltes va néixer al segle XVII. Era construït pels pagesos amb uns pantalons vells i una camisa vella farcits de palla. Al cap se li posava un barret vell i un nas llarg. Se’l penjava del paller fins al dimecres de cendra, amb la finalitat de que quan tot s’acabés, el personatge aniria directe a les flames. Pobre Carnestoltes!!.
Actualment la Gran Rua de Barcelona passa pel Paral·lel. A Catalunya hi ha moltes rues conegudes, com la de Platja d’Aro, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Solsona, Torellò, Tarragona, Reus…
Personalment una de les festes que més m’ha agradat ha estat la Ball de la Dona, que jo vaig conèixer a
Platja d’Aro: la nit del dijous gras els homes van sense disfressa i ben arreglats, les dones porten unes disfresses ben elegants, però que els tapa la cara. Aquesta nit elles prenen la iniciativa. Treuen a ballar als homes i durant el ball no parlen per no ser reconegudes, només afirmen o neguen amb el cap, a més a més hi ha dones que s’intercanvien els anells o les sabates, amb el que els homes van bojos per descobrir qui els treu a ballar, molts cops acabes la peça de ball sense saber amb qui l’has compartit.
En fi, que gaudiu el Carnaval….!¡Que la vida es un Carnaval! (Celia Cruz)
Com és el vostre Carnaval?
