Molt abans de ser guia i aprofundir més en els diferents arts i estils, l’art d’en Tàpies em va encantar. Va ser la seva obra “Núvol i Cadira” que es troba sobre la la que em va enamorar, la veia tant descarada i genial al mateix temps! Com podia haver fet tal representació amb unes formes tant senzilles?. Molts turistes quant els he ensenyat l’obra des de l’altre vorera del carrer Aragó m’han manifestat que no els agrada. Bé, això deuria ser l’art: no tothom ha d’estar d’acord.
La família vol viure aquests moments en privacitat i han demanat, a qui vulgui recordar-lo, que passi per la Fundació Tàpies al carrer Aragó avui o demà (portes obertes), ja que ell no volia que l’admiració residís en ell sinó en la seva obra.