Neoclassicisme

Enric Sagnier i Villavecchia era un arquitecte molt ben relacionat amb la burgesia i l’Església, cosa que ha fet que sigui l’arquitecte amb més edificis a Barcelona (més de 300), tot i què també té edificis fora de Barcelona. Utilitza l’estil eclèctic (combinar diferents estils en un mateix edifici), el neoclàssic i en altres moments s’apropa al modernisme. La inspiració, tal i com suggeria la Renaixença, la va trobar en l’arquitectura medieval (romànic i gòtic), època d’esplendor de la Catalunya medieval.

Segur que heu vist moltes de les seves obres passejant per Barcelona: el Temple Expiatori del Sagrat Cor (la basílica del Tibidabo) pels Salesians de San Joan Bosco; la Nova Duana de Barcelona; el Palau de Justícia; l’edifici de la Caixa de Pensions a Via Laietana; les Cases Pons a Plaça Catalunya amb Passeig de Gràcia i just al davant el mític i desaparegut Hotel Colom (on ara és l’Apple Store – foto); La Casa de Manuel Arnús “El Pinar” amb la Banca Arnús a Plaça Catalunya amb Rambla…

Hi ha molts més, però degut a la seva relació amb l’Església i amb els polítics conservadors va ser menyspreat pel Noucentistes, quedant en l’oblit. Afortunadament diferent institucions publiques i privades estan fent esforços (exposicions) per conèixe’l una mica millor.